Quan arriba el moment de transmetre un negoci -sigui per decisió pròpia o per causa d’herència- hi ha una sèrie de gestions fiscals que no poden quedar en l’aire. Són tràmits que, de no complir-se, generen problemes amb Hisenda. Li resumim els punts més rellevants, diferenciant les situacions més comunes.

Si sou l’empresari que transmet el seu negoci

La condició d’empresari no desapareix d’un dia per l’altre. A ulls de l’Agència Tributària continua sent-ho fins que finalitzin totes les operacions de liquidació i venda dels béns de la seva activitat.

• Mentre no es produeixi aquest cessament efectiu, haurà de continuar presentant les autoliquidacions d’IVA mitjançant el model 303. Si correspon devolució, podrà demanar-la en aquest mateix tràmit.
• També haurà de declarar les quotes reportades per les cessions d’ús, transmissions o autoconsums.
• Quan vengui tot el patrimoni empresarial o una unitat econòmica autònoma, l’operació no estarà subjecta a IVA. No s’exigeix al comprador que continuï amb la mateixa activitat, n’hi ha prou que mantingui els béns adquirits afectes a qualsevol activitat empresarial.
• No oblidi el model 390 (resum anual d’IVA) ni la declaració censal de baixa en el model 036, a presentar en el termini d’un mes des del cessament.

Si hereta un negoci

La defunció del titular no esborra les obligacions tributàries. Aquestes passen automàticament als hereus o, en defecte d’això, a l’herència jacent.

• Les factures pendents d’emissió han d’expedir-les els hereus.
• És obligatori presentar el model 303 per les operacions fetes fins a la data de la defunció, deduint l’IVA suportat que quedi pendent.
• També cal presentar el model 390, entre l’1 i el 30 de gener de l’any següent.
• A més, cal tramitar la declaració censal de baixa en el termini de sis mesos des de la defunció, indicant les dades dels successors.
• Compte amb els béns d’inversió en període de regularització: cal ajustar les deduccions pel temps que resti.
• Si la transmissió es fa en bloc com a unitat econòmica autònoma, no hi ha IVA, i l’adquirent se subrogarà en la posició del transmitent.

En cas de traspàs de local de negoci

El traspàs d’un local amb tots els seus elements -existències, mobiliari, cartera de clients, fins i tot personal- es considera una transmissió d’una unitat econòmica autònoma i no se sotmet a IVA.

Si, per contra, es limita a la cessió del local sense més ni més, parlem d’una prestació de serveis subjecta al 21%. En aquest cas, el detallista en recàrrec d’equivalència repercuteix l’impost, però no el liquida ni l’ingressa.

El que no ha d’oblidar….

• Continuar presentant IVA fins al cessament efectiu, encara que no tingui activitat diària.
• No oblidi la declaració censal (036) en cessar, o la de baixa en cas de defunció.
• El traspàs de negoci no sempre està exempt: depèn de si es transmet tot el conjunt que permeti funcionar per si mateix.
• Els béns d’inversió poden obligar a una regularització posterior, fins i tot anys després de la compra.

Es poden posar en contacte amb aquest despatx professional per qualsevol dubte o aclariment que puguin tenir sobre aquesta qüestió.

Una salutació cordial,

Sabem el complicat que pot ser arribar a final de mes quan els comptes no quadren i, a més amés, apareix en el calendari un pagament important amb Hisenda. No sempre es disposa de prou liquiditat i, moltes vegades, el banc tampoc ajuda amb avals o línies de crèdit. Davant aquesta situació, convé recordar que l’Agència Tributària ofereix un respir: els ajornaments sense garanties.

Què significa això en la pràctica?

Que la seva empresa o vostè, com a autònom, podeu ajornar determinats deutes tributaris sense haver de presentar avals ni hipotecar béns, fet que en la pràctica suposa guanyar una mica d’aire en la tresoreria.

El límit que marca la llei és clar: fins a 50.000 € es pot demanar un ajornament automàtic, sense aval. Per a empreses, el termini màxim és de dotze mesos; per a autònoms, fins a vint-i-quatre mesos. Això sí, Hisenda fa els seus càlculs: suma tots els deutes pendents que ja tingui ajornats, excepte els que estiguin garantits. Si amb aquesta suma es passa del límit, ja no entraria en aquest règim més senzill.

Exemple

Posem un cas concret: una petita empresa de construcció, Reformes Garriga, SL, havia d’ingressar l’IVA del segon trimestre de 2025, uns 22.000 €. A més, tenia un ajornament en curs per retencions de treballadors de 14.000 €. En sol·licitar un nou ajornament, la suma ascendia a 36.000 €, per la qual cosa seguia dins del límit de 50.000 €. Resultat: Hisenda va acceptar l’ajornament sense demanar aval, concedint 12 mensualitats de 1.833 € cadascuna.

En canvi, si aquesta xifra hagués estat de 52.000 €, hauria estat necessari entrar en un altre procediment més exigent: justificar amb papers que no hi havia manera d’aconseguir aval bancari, acreditar que no es disposava de béns lliures de càrregues i presentar un pla de viabilitat que demostrés la capacitat de pagar en el futur.

Més enllà dels 50.000 €

Quan el deute supera aquesta xifra, Hisenda no tanca la porta, però sí que demana molt més: balanços dels tres últims anys, comptes de resultats, fins i tot un informe d’auditoria si n’hi hagués. I sobretot, un pla de viabilitat que mostri que la falta de liquiditat és puntual i que es podrà complir amb els terminis. Aquí és on sol ser clau l’ajuda d’una assessoria, perquè cal preparar bé els arguments i la documentació.

Per què és important gestionar-ho bé

Un ajornament mal presentat pot acabar en un rebuig, amb el risc que s’iniciï un procediment d’embargament. I quan això succeeix, el marge de maniobra es redueix dràsticament. En canvi, un ajornament ben plantejat pot ser la diferència entre respirar o asfixiar-se financerament.

Es poden posar en contacte amb aquest despatx professional per qualsevol dubte o aclariment que puguin tenir sobre aquesta qüestió.

Una salutació cordial,