M´ENTRA L´AIGUA DEL VEI.

M´ENTRA L´AIGUA DEL VEI.

Quant entre dues finques veïnes existeix un desnivell i una està a una alçada inferior a l´altre, un dels problemes més típics amb els que ens podem trobar es el del pas de les aigües pluvials. El dret català contempla quatre supòsits a aquests efectes: 1) Els propietaris de finques inferiors estan obligats a rebre l’aigua pluvial que arribi naturalment de finques superiors i els propietaris de les últimes no poden efectuar obres ni actuar alterant el curs natural de l’aigua per a fer-ho més gravós; 2) Els propietaris de la finca inferior tenen dret a oposar-se i a rebre indemnització per danys i perjudicis en cas d’excavacions, reculls d’altres aprofitaments o per alteracions artificials del curs natural de l’aigua per part del propietari de la finca superior; 3) Els propietaris de la finca superior han de permetre l’accés als de finques inferiors per tal que puguin efectuar les obres de defensa contra l’aigua i; 4) L’aigua provinent de cobertes d’edificis no poden tenir, en cap cas, sortida sobre la finca veïna. El supòsit més controvertit és el que s’esdevé quan concorre la segona situació i cal determinar l’origen dels danys en la finca inferior i si la causa de l’acció u omissió es responsabilitat del propietari de la finca superior. La càrrega de la prova correspon al propietari de la finca inferior. El nostre departament de dret civil i patrimonial els pot ajudar a resoldre qualsevol dubte sobre aquests punts.