Extinció Legítima

La regulació civil catalana preveu com a causes d’extinció de la legítima: a) la renúncia a la legítima, la desheretació justa i la declaració d’indignitat per succeir; b) la legítima dels progenitors s’extingeix si el creditor mor sense haver-la reclamat judicialment o per requeriment notarial després de la mort del fill causant. La legítima individual extingida s’integra a l’herència sense que acreixi la dels demés legitimaris, sense perjudici del dret de representació. Son nuls els actes unilaterals, estipulacions en pacte successori i els contractes de transacció o de qualsevol altre vessant atorgats abans de la defunció del causant que impliquin renúncia al dret de legítima o que perjudiquin el seu contingut. No obstant, es consideraran vàlids: i) el pacte entre cònjuges o convivents en parella estable en virtut del qual renuncien a la legítima que li podria correspondre en la successió del fills comuns; ii) el pacte entre fills i progenitors, per el que aquests últims renuncien a la legítima que li podria correspondre en l’herència del fill premort; iii) el pacte entre ascendents i descendents estipulat en pacte successori o en donació per el que el descendent que rep de l’ascendent béns o diners en pagament de la legítima futura renúncia al possible suplement. La pretensió per exigir la legítima i el suplement prescriu al 10 anys de la mort del causant. El nostre departament de dret successori es posa a la seva disposició per assessorar-lo sobre el particular.