Inhabilitat successòria

La regulació civil catalana estableix les persones que, instituïdes hereves, son  inhàbils per a succeir: a) El notari que autoritza l’instrument successori, el seu cònjuge, la persona amb qui conviu en parella estable i els parents del notari dins del quart grau de consanguinitat i el segon d’afinitat; b) Els testimonis, els facultatius, els experts i els intèrprets que intervinguin en l’atorgament de l’instrument successori, així com la persona que escriu el testament tancat a prec del testador; c) El religiós que ha assistit el testador durant la seva darrera malaltia, així com l’ordre, la comunitat, la institució o la confessió religiosa a què aquell pertany; d) El tutor, abans de l’aprovació dels comptes definitius de la tutela, llevat que sigui ascendent, descendent, cònjuge o germà del causant. Les persones físiques o jurídiques i els cuidadors que en depenen que hagin prestat serveis assistencials, residencials o de naturalesa anàloga al causant, en virtut d’una relació contractual, només poden ser afavorits en la successió d’aquest si és ordenada en testament notarial obert o en pacte successori. La inhabilitat successòria no impedeix ser nomenat àrbitre, marmessor particular o comptador partidor. La causa d’ineficàcia ha de ser invocada per la persona o persones que resultarien immediatament afavorides per la successió en el cas que es declarés la indignitat o la inhabilitat. El nostre departament de dret successori es posa la seva disposició per assessorar-lo sobre el particular.