El dret d’acréixer.

El dret d’acréixer.

Normalment quan es designen hereus en un testament, es vol que tots ells heretin a parts iguales, però si un d’aquests premort al testador o no vol o no pot heretar, la seva part anirà destinada a la resta dels hereus si així es designa. Es el dret d´acréixer. Si es mort sense testament, s’ha de seguir l’ordre que la llei estipula per la successió, i per tant, s’haurà de tenir en compte el dret de representació, en el qual cas, si el premort té descendents heretarien aquests i no acreixeria a la resta dels hereus directes. En el supòsit que existís un testament i, com hem dit al principi, el causant nomena diversos hereus a parts iguales, si així s’esmenta, seran aquests els qui rebran la part del que ha premort. L’excepció és que el propi testador posi de manifest en el seu testament que en cas de premort d´un hereu designat, siguin els descendents d’aquest últim els que heretin i els béns no acreixin a la resta. Es a dir, un pare anomena hereus a parts iguales als seus tres fills A,B i C. A te dos fills D i E , néts del primer. Si A premort al pare testador i aixi s’indica, els béns afavoriran als altres dos germans B i C per el dret d’acréixer. Mentre que si es designen als descendents D i E del premort A, seran aquests néts D i E del testador els que heretaran la part que li corresponia al seu pare A premort. Es important tenir-ho en compte a l´hora de testar.