D’aquesta manera el comprador pot apartar-se del contracte desistint de tots els efectes que aquest pogués produir. Han de concórrer un seguit de requisits:

1. a) S’ha d’establir de forma expressa que el comprador va a sol·licitar finançament.
2. b) Que es justifiqui documentalment la negativa de l’entitat designada a concedir el finançament o a acceptar la subrogació del comprador en l’hipoteca que grava l’immoble.
3. c) Que aquesta denegació no es derivi d’una negligència del comprador. Les conseqüències més immediates d’aquest desistiment són la obligació del venedor a la restitució del preu i, si s’escau, de les arres penitencials, i del comprador la de retornar al venedor a la mateixa situació en què s’hauria trobat si no s’hagués conclòs el contracte.

El nostre departament de dret civil es posa a la vostra disposició per assessorar-vos sobre el particular.

The post No em donen el crèdit appeared first on Torres Avocats.

Quan pensem en una donació ens ve sempre al cap que es tracta del lliurament d’un bé en favor d’una altra persona de forma gratuïta i voluntària. Quan es produeix aquest acte i la persona beneficiària l’accepta, la donació esdevé jurídicament irrevocable.

Ara bé, a Catalunya, la llei permet una excepció a aquesta regla quan concorren determinades causes, sent una d’aquestes, la ingratitut del donatari (receptor de la donació).

El donant, mitjançant l’acció revocatòria, pot revertir els efectes del seu acte quan el donatari efectuï un seguit de conductes expressament taxades per la llei com d’ingratitud. Per exemple, actes penalment condemnables contra el donant o els béns d’aquest, contra els seus descendents, cònjuge o parella estable o bé, altres conductes considerades socialment inacceptables.

El caràcter limitat d’aquestes darreres excepcions fa que hagin de tenir la suficient gravetat per a ser considerades no acceptables per la majoria dels ciutadans.

Així, el Jutge, a l’hora de valorar la conducta del donatari, haurà d’atendre a la gravetat i la realitat social de cada moment, tenint en compte els valors, principis i judicis morals conforme el marc d’opinió de la societat.

El nostre departament de successions i família està a la seva disposició per qualsevol consulta sobre aquest assumpte.

The post Revocació de les donacions. La ingratitut appeared first on Torres Avocats.

Un dels majors actius que posseïm són les nostres dades personals.

Internet és l’accés al més alt nivell d’informació conegut però també genera contínues intromissions en la nostra intimitat. Els estats intenten regular l’ús de les tecnologies i la tramitació de les dades personals però Internet no s’atura i ens enfronta, diàriament, a situacions que poden resultar-nos lesives.

Els perfils digitals, l’intercanvi d´informacions, etc., generen un gran nombre de dades públiques en benefici de la publicitat, el màrqueting o qualsevol altre fi no confessat.

En molts casos, som nosaltres mateixos els que les estem facilitant voluntàriament al fer una compra, buscar un viatge, interessar-nos en una web, penjar una foto, etc. No calculem les conseqüències d’una incorrecta tramitació d’aquestes dades i, per això, cal promoure la necessitat de protegir la nostra privacitat.

La regulació que permetia compatibilitzar els avenços tecnològics amb la defensa dels drets dels usuaris ha quedat obsoleta. La protecció que ofereix el Reglament General de Protecció de Dades resulta important però sempre que s’apliqui i actualment, l’ara ja és ahir en aquests supòsits.

Haurem d’admetre que, si estem dins del sistema, hem perdut una part de nosaltres mateixos. El tema és, on està el límit? Cal saber quins són els drets que ens permeten el retorn al control sobre les nostres dades, se’n diu l’autodeterminació informativa.

The post Protecció de dades i privacitat appeared first on Torres Avocats.

Acceptar una herència vol dir acceptar els drets, però també les obligacions que dimanen d’ella.

Cal tenir clar que els deutes del causant també formen part del que s’hereta, com per exemple l’hipoteca, el saldo deutor d’una targeta de crèdit, les quotes de la comunitat de propietaris pendents de pagament, els impostos que han estat ajornats i encara queden per vèncer, etc.

L’hereu, en acceptar l’herència ha de saber que el seu patrimoni particular respondrà dels deutes heretats a més de l’actiu que pugui tenir l’herència. Per això, és prudent que, prèvia l’acceptació de l’herència, s’examini el còmput dels deutes, per a poder decidir si aquesta s’accepta sense limitacions o bé es fa a benefici d’inventari.

Amb aquesta darrera expressió, si hi hagués més deutes que drets en l’herència, només es respondrien amb els béns heretats i no amb els propis de l’hereu. L’aplicació d’aquesta senzilla fórmula en supòsits dubtosos permet a l’hereu evitar la confusió del seu patrimoni amb els deutes heretats, salvant-lo de qualsevol responsabilitat que hagi pogut contraure el causant.

Sobretot, en els casos d’hipoteques més altes que el preu actual de l´ habitatge heretat, ha permès que es puguin mantenir a bon resguard els béns particulars de l´hereu, evitant que una hipotètica execució arrossegui aquells actius personals aliens a l’herència.

El nostre departament de dret successori els pot aconsellar en aquests supòsits.

The post Deutes a l’herència. appeared first on Torres Avocats.

Es pot donar el supòsit que, sigui amb testament o sense, els hereus del causant siguin els fills o un tercer però no la persona que ha viscut maritalment o convivencialment amb el mort.

Quan això passa, el vidu o la vídua no nomenats hereus conserven però un dret respecte dels béns de l’herència, és el que es denomina “quarta vidual“. Aquest es pot exercitar sempre que el vidu/a no tingui recursos suficients per a fer front a les seves necessitats, enteses com a tals les del nivell de vida del que gaudia durant el matrimoni o convivència estable.

Aquest dret permet reclamar als hereus, sempre que faltin mitjans, com a màxim la quarta part de l’herència neta del mort, i sempre que es compleixin un seguit de requisits:

1. Que hi hagi hagut matrimoni o convivència estable justificada.

2. La mort del cònjuge o parella estable.

3. No incórrer en causes d’indignitat.

4. No ha d’haver estat separat judicialment o de fet, o haver presentat una demanda de nul·litat de matrimoni, separació o divorci.

5. Econòmicament el reclamant no ha de tenir mitjans suficients per a mantenir el nivell de vida anterior.

Aquest dret, gran desconegut, requereix una sèrie de proves per a poder-se acreditar el compliment dels requisits abans esmentats, però permet al vidu o vídua supervivent, exclòs inicialment, la possibilitat de reclamar una part de l’herència.

El nostre departament de dret successori està a la seva disposició per qualsevol dubte.

The post I la vídua què ? appeared first on Torres Avocats.

La donació és l’entrega d’un bé a favor d’un tercer sense contraprestació. Sempre creiem que aquest acte de disponibilitat no permet, un cop realitzat, que l’objecte retorni a qui l’ha donat.

La llei contempla una excepció. Es tracta de la reserva de la facultat de disposar. Si s’aplica a aquest supòsit, el donant pot disposar de la cosa encara que estigui donada mentre visqui. És a dir, la donació és vàlida, el bé ja pertany al donatari, però si el donant te necessitat o vol disposar del bé donat pot fer-ho demanant que s’anul·li la donació i que es retorni el bé donat inicialment.

Quan existeix aquesta reserva, el donatari, és a dir qui rep el bé, no podrà disposar de la cosa i haurà de mantenir-la per a cobrir la possibilitat que el donant li demanés. Aquesta figura s’aplica per a anar passant béns a hereus futurs sense perdre el control del bé donat.

Fiscalment, cal recordar que l’impost de donacions s’hauria de pagar dins dels 30 dies posteriors d’haver atorgat l’escriptura pública o document mitjançant el qual es realitza aquesta donació.

En el cas estudiat, cal tenir clar si la fórmula que establim pot encabir-se en via testamentaria mitjançant el llegat de cosa expressa per un dels hereus, atès que la finalitat es manté pel fet d’arribar el bé a la persona que desitgem de forma expressa.

El nostre departament de dret successori pot assessorar-los en la matèria.

The post Reserva a la Donació appeared first on Torres Avocats.

Normalment quan es designen hereus en un testament, es vol que tots ells heretin a parts iguales, però si un d’aquests premort al testador o no vol o no pot heretar, la seva part anirà destinada a la resta dels hereus si així es designa. Es el dret d´acréixer. Si es mort sense testament, s’ha de seguir l’ordre que la llei estipula per la successió, i per tant, s’haurà de tenir en compte el dret de representació, en el qual cas, si el premort té descendents heretarien aquests i no acreixeria a la resta dels hereus directes. En el supòsit que existís un testament i, com hem dit al principi, el causant nomena diversos hereus a parts iguales, si així s’esmenta, seran aquests els qui rebran la part del que ha premort. L’excepció és que el propi testador posi de manifest en el seu testament que en cas de premort d´un hereu designat, siguin els descendents d’aquest últim els que heretin i els béns no acreixin a la resta. Es a dir, un pare anomena hereus a parts iguales als seus tres fills A,B i C. A te dos fills D i E , néts del primer. Si A premort al pare testador i aixi s’indica, els béns afavoriran als altres dos germans B i C per el dret d’acréixer. Mentre que si es designen als descendents D i E del premort A, seran aquests néts D i E del testador els que heretaran la part que li corresponia al seu pare A premort. Es important tenir-ho en compte a l´hora de testar.

The post El dret d’acréixer. appeared first on Torres Avocats.

La darrera Sentencia del Tribunal Suprem dictada per la Sala del Contenciós Administratiu el passat 16 d’octubre interpretant la càrrega de pagament de l’Impost d’Actes Jurídics Documentats (AJD) ha creat, sens dubte una gran inseguretat jurídica tant pels clients com per les entitats bancaries i per tots els operadors. Fins ara, els bancs carregaven en el seus clients aquest pagament dins del concepte de despeses pròpies de la constitució de les hipoteques. A principi d’any el propi Tribunal Suprem va establir que la entitat bancària tenia que pagar les despeses de constitució d’aquesta garantia real menys l’AJD que continuava a càrrec del client. Amb aquesta nova Sentencia es canvia de nou el criteri i son els Bancs els que han de pagar també l’impost. La sorpresa ve donada pel fet que en menys de 24 hores desprès de dictar-la, la pròpia Sala del Tribunal Suprem hi ates l’enrenou econòmic que la seva pròpia resolució va crear en el mon borsari, suspèn l’eficàcia de l’esmentada Sentencia, emparant-se en la enorme repercussió econòmica i social de la resolució. Finalment el proper 5 de novembre es reunirà el Ple de la Sala 3ª per decidir o interpretar el sentit d’aquesta Sentencia que no obstant, ha esdevingut ferma. Cal estar, per tant, atens a aquesta resolució per saber si es podrà o no reclamar la devolució de l’impost pagat. El nostre departament de dret bancari els pot assessorar sobre el particular.

The post Hipoteques: AJD, si o no appeared first on Torres Avocats.

Què passa quan l’hereu rep com actiu de l’herència l’activitat empresarial o professional del causant? Hisenda entén per activitat econòmica aquella participació en el capital o en el treball personal, en el cas dels autònoms, en els mitjans de producció o en la distribució de béns i serveis. En particular, tenen aquesta consideració les activitats de fabricació, de comerç o de prestació de serveis, etc. Com tributa en l’impost de successions? La normativa tributaria permet aplicar a la base imposable una reducció important sobre el valor total net dels elements patrimonials afectes a una activitat empresarial o professional de la persona difunta o respecte als béns de la persona difunta utilitzats en el desenvolupament de l’activitat empresarial o professional, sempre que els hereus tinguin un parentiu determinat amb el causant. Hi ha alguna regla de manteniment? L’hereu per gaudir d’aquesta reducció ha de mantenir l’exercici de l’activitat empresarial o professional durant els cinc anys següents a la mort de la persona que causa la successió. L’aplicació d’aquesta reducció, requereix el compliment d’una sèrie de requisits, que s’hauran de tenir en compte per tal de poder-se beneficiar de la mateixa. El nostre departament de dret successori es posa a la seva disposició per assessorar-vos sobre el particular.

The post Tributació successió activitat econòmica appeared first on Torres Avocats.

Com es sabut, el testament es un document revocable en qualsevol moment atorgant-ne un de nou. Hi ha ocasions on, per seguretat de l’hereu, el testador vol establir una disposició, total o parcial, que sigui irrevocable. D’aquí la figura del pacte successori. La característica principal d’aquesta figura es la irrevocabilitat, per tant, en principi, la designació de l’hereu no té marxa enrere. La seva modificació requereix el consentiment de totes les parts intervinents. Existeixen dues modalitats principals de pacte successori: a) El heretament: inclou la institució d’hereu, de manera que confereix a la persona/es instituïdes la qualitat de successors universals del futur causant. Un cop mort el disposant dels béns, el beneficiari no podrà repudiar l’herència, ja que en vida ja va assumir la condició d’hereu; b) Pacte d’atribució particular: suposa disposicions concretes de béns o drets. Un cop mort el causant, el afavorit farà seus els béns i podrà prendre possessió per si sòl sense necessitat de concorre amb l’hereu universal.

Al igual que en el heretament, no es presumeix la transmissió actual dels béns cedits, aquesta queda aplaçada a la mort del causant. Si no fos així, es considerarà una donació.

Quina avantatge proporciona el pacte successori? Es garanteix al hereu o adjudicatari la seguretat de que serà el successor. Cal també veure les avantatges fiscals que podria comportar en tot cas aquesta figura.

El nostre departament de dret successori es posa a la seva disposició per assessorar-vos sobre el particular.

The post Pacte successori appeared first on Torres Avocats.