Prestació compensatòria

És el mitjà que la llei preveu per reduir, en la mesura del possible, el desequilibri econòmic que originen la separació, el divorci i la nul·litat (en aquest cas només quan el cònjuge actua de bona fe) amb el límit del nivell de vida que tenia durant el matrimoni i el que pugui mantenir l’obligat. Hi té dret el cònjuge que, per aquesta causa, vegi més perjudicada la seva situació econòmica. La prestació es pot de pagar en forma de capital (en diners o en béns) o en forma de pensió. Si un dels cònjuges mor abans que passi un any des de la separació de fet, l’altre, en els tres mesos següents a la mort, pot reclamar als hereus el seu dret a la prestació compensatòria. La mateixa regla s’ha d’aplicar si el procediment matrimonial s’extingeix per la mort del cònjuge que l’hauria de pagar. L’autoritat judicial, per a fixar la quantia i durada de la prestació compensatòria, ha de valorar especialment: a) La posició econòmica dels cònjuges, tenint en compte, si escau, la compensació econòmica per raó de treball o les previsibles atribucions derivades de la liquidació del règim econòmic matrimonial; b) La realització de tasques familiars o altres decisions preses en interès de la família durant la convivència, si això ha reduït la capacitat d’un dels cònjuges per obtenir ingressos; c) Les perspectives econòmiques previsibles dels cònjuges, tenint en compte la seva edat i estat de salut i la forma en què s’atribueix la guarda dels fills comuns; d) La duració de la convivència; e) Les noves despeses familiars del deutor, si escau. El nostre departament de dret de família es posa a la vostra disposició per assessorar-vos sobre el particular.