M’entra l’aigua pel veí

M’entra l’aigua pel veí

Quan entre dues finques veïnes existeix un desnivell i una està a una alçada inferior a l’altre, un dels problemes més típics amb els que ens podem trobar és el del pas de les aigües pluvials.

El dret català contempla quatre supòsits a aquests efectes:

1) Els propietaris de finques inferiors estan obligats a rebre l’aigua pluvial que arribi naturalment de finques superiors i els propietaris de les últimes no poden efectuar obres ni actuar alterant el curs natural de l’aigua per a fer-ho més orenós.

2) Els propietaris de la finca inferior tenen dret a oposar-se i a rebre indemnització per danys i perjudicis en cas d’excavacions, reculls d’altres aprofitaments o per alteracions artificials del curs natural de l’aigua per part del propietari de la finca superior.

3) Els propietaris de la finca superior han de permetre l’accés als de finques inferiors per tal que puguin efectuar les obres de defensa contra l’aigua.

4) L’aigua provinent de cobertes d’edificis no poden tenir, en cap cas, sortida sobre la finca veïna.

El supòsit més controvertit és el que s’esdevé quan concorre la segona situació i cal determinar l’origen dels danys en la finca inferior i si la causa de l’acció o omissió és responsabilitat del propietari de la finca superior. La càrrega de la prova correspon al propietari de la finca inferior.

El nostre departament de dret civil i patrimonial els pot ajudar a resoldre qualsevol dubte sobre aquests punts.