Convivència d’ajuda mútua

Convivència d’ajuda mútua

La normativa civil catalana regula el règim jurídic de les relacions convivencials d’ajuda mútua, que es quant dues o més persones conviuen en un mateix habitatge habitual i comparteixen, sense contraprestació i amb voluntat de permanència i d’ajuda mútua, les despeses comunes o el treball domèstic, o ambdues coses. Els requisits personals que han de concorre son: a) persones majors d’edat unides per vincles de parentiu en línia col·lateral sense límit de grau i les que tenen relacions de simple amistat o companyia, sempre que no estiguin unides per un vincle matrimonial o formin una parella estable amb una altra persona amb la qual convisquin; b) el nombre màxim de convivents, si no són parents, és de quatre. En cas d’extinció de la convivència per defunció d’un dels convivents, el convivent o els convivents que sobrevisquin, que eren mantinguts totalment o parcialment pel premort durant l’any previ a la defunció i que no tinguin mitjans econòmics suficients per mantenir-se, tenen dret a una pensió alimentària, a càrrec dels hereus d’aquell, per un període màxim de tres anys. La constitució d’aquestes relacions convivencials d’ajuda mútua atorguen a més a més una sèrie d’avantatges fiscals a nivell successori. D’interessar constituir i/o formalitzar una relació convivencial d’ajuda mútua el nostre departament de dret successori es posa a la seva disposició per assessorar-vos sobre el particular.